Un projecte cooperatiu que impulsa accions i propostes per oferir espais de creixement sobirà, lliure i creatiu en el temps de lleure. Una alternativa conscient als parcs infantils i a la sobreocupació acadèmica que suposen les extraescolars a què es veuen abocades moltes famílies de les ciutats si volen que la xicalla puga eixir de casa.
DU-DA + CHICO-TRÓPICO + COL·LECTIU TRELLAT + DON ROGELIO J
01_01 Conversa de presentació de DU-DA
Col·lectiu artístic de Barcelona que s’alimenta d’eines i sabers de les escoles llibertàries, dels laboratoris de fermentació i de les cuines de les nostres àvies. Les activen per desenvolupar projectes que fan preguntes sobre les nostres maneres de co-habitar i que ajuden a imaginar altres presents_futurs possibles. Actualment desenvolupen dos projectes de recerca artística: Morir guay, veus i relats per no tenir por, una investigació viva, diversa pel que fa a llenguatges i perspectives crítiques, al voltant dels discursos imperants sobre la mort i l’obsolescència dels cossos; i Médiums, una exploració col·lectiva sobre la invisible, una proposta d’aprenentatge col·lectiu i investigació al voltant de l’invisible i la màgia, entesa des de una perspectiva ecofeminista i política.
01_02 Conversa de presentació de CHICO TRÓPICO
Nascut primer com a festival pioner en la difusió de la psicodèlia llatinoamericana i els nous sons tropicals a Madrid, i després com centraleta d’accions artístiques, desenvolupa múltiples tasques creatives: com a programadors de l’underground iberoamericà i comissaris de formats innovadors, com a músics i djs, artistes sonors i audiovisuals, formadors i performers i com a desenvolupadors de formats de participació cultural innovadora (com l’estudi de gravació ambulant La COSA, La Opereta del Barrio o el projecte comunitari en línia Pueblo Interior), moguts per l’experimentació, l’humor i el desafiament constant al concepte de música popular i folklore.
01_03 Conversa de presentació de COL·LECTIU TRELLAT
Projecte comunitari experimental, impulsat des d’un espai de vida a la localitat de Puçol, que es planteja com a objectiu la conservació, regeneració i revitalització del patrimoni cultural de l’Horta valenciana, des d’un àmbit local i en petita escala. Una experiència col·lectiva que busca un nou model sota pautes de sostenibilitat i permacultura per garantir un paisatge cultural viu. Un lloc per a la fermentació en l’ampli sentit de la paraula, un tros de selva enmig de l’horta, un espai obert a experiències que van des de l’agricultura, l’alimentació, l’arquitectura, l’educació, etc.
01_04 Conversa de presentació de DON ROGELIO J.
Creador nascut i crescut a l’extraradi de la cultura popular en 1982. Dibuixant per vocació, tatuador per conveniència i músic per desgràcia. Manté una relació d’amor odi amb la dramatúrgia, la poesia i el còmic. L’acadèmia l’odia i la vida real l’intenta matar.
01_05 Tertúlia. Part 1.
– Escolti’m si us plau – va dir l’ós al president director general – Jo no treballo pas aquí. Sóc un ós i, per favor, li prego que no em digui que sóc un gamarús que no s’ha afaitat i que porta un abric de pells, perquè això ja m’ho han dit el vicepresident, el director, el sotsdirector, el cap de personal i el contramestre. – Li agraeixo que m’ho faci saber – va fer el president director general – I no li ho diré, perquè això és just el que penso que és. – Sóc un ós – va dir l’ós. El president director general va somriure: – Vostè no pot ser pas un ós. D’ossos només n’hi ha als parcs zoologics i als circs, però mai no n’hi ha en una fábrica. Per tant, com pot ser que sigui un ós? – Doncs sóc un ós – va dir l’ós El president director general va afegir: – No només és un gamarús, que no s’ha afaitat i que porta un abric de pells, sinó que a més a més és tossut com una mula. I ara li demostraré d’una manera definitiva, que no és un ós. – Però jo sóc un ós – va dir encara l´ós. Llavors tots van pujar al cotxe del President director general i van anar cap al parc zoològic. – És un ós aquest? – va preguntar el President director general als ossos del parc. – No – van dir els ossos – No és un ós, perquè, si ho fos, no seria fora de la gàbia amb vosté, sinó dins de la gàbia amb nosaltres. – Però jo sóc un ós – va dir l’ós Llavors un osset del parc va dir: – Ja sé què és vostè. Vostè és un gamarús que no s’ha afaitat i que porta un abric de pells. I tots els ossos van esclafir a riure. – Però jo sóc un ós – va dir l’ós. – – – de Pero jo sóc un ós! de Frank Tashlin (1946)
01_06 Tertúlia. Part 2.
Las mujeres demasiado llamativas, demasiado seguras de sí mismas o demasiado enfadadas eran condenadas. Reginald Scot declaró en 1601: “La principal culpa de las brujas es que son demasiado desafiantes”. Se refería a las mujeres que contestaban a sus maridos o hablaban entre ellas. Una mujer desafiante era definida como “una mujer problemática y de mal carácter que es capaz de romper la paz social y aumentar el desacuerdo en la comunidad”. Actuando como parte de la campaña para excluir a las mujeres de los lugares de trabajo y las profesiones que se estaban desarrollando, estos estereotipos facilitaban el ataque a las mujeres que luchaban contra esta tendencia y reivindicaban su independencia económica y social. Era un crimen ser una mujer que hablaba mucho o que hacía pequeñas rimas o ponía apodos o componía canciones difamatorias y lascivas. — de Mujeres en la hoguera. La caza de brujas, el cercado de campos y el surgimiento del capitalismo en europa de Lady Stardust
01_07 Tertúlia. Part 3.
La falta de sueño ha perdido peligrosidad y ha ganado rentabilidad. Aprender de nuevo a dormir sería, pues, en primer lugar, un acto de resistencia a la captura de la atención y a la explotación integral de la vida por parte del capitalismo actual: dormir para interrumpir, dormir para poder soñar, dormir para dejar de ser y para perder los contornos del yo, dormir, en definitiva, para sabotear la máquina de producir beneficio a partir no sólo de nuestro trabajo, cada vez más escaso e innecesario, sino del conjunto de nuestra actividad. — de Común (sin ismo) de Marína Garcés
