Artistes a La Figuera

Cada trimestre convidem a dos artistes (o col·lectius) que desenvoluparan un projecte artístic a La Figuera. Aquests projectes es realitzen en col·laboració amb la xicalla (de totes les edats) amb qui es troben cada dues o tres setmanes.

L’objectiu d’aquest ambient és generar un espai de confluència entre les pràctiques artístiques contemporànies i els mons de la xicalla, propiciant un encontre d’experiències memorables, d’aprenentatges compartits i la producció de relats i artefactes insospitats.


Ensorollar el conte
amb Cuneta

Octubre, novembre i desembre de 2021
Les trobades amb Cuneta tindran lloc alguns divendres de 17.30 a 19 h (veure programació)

Cuneta són Alba Múrcia i Vicent Pelechano, col·lectiu establert a València que es dedica a l’art sonor, la creació escènica i a l’educació i mediació cultural amb un marcat caràcter social i integrador.

Els interessa l’art brut, espontani, accessible i únic
capaç de néixer en qualsevol humà/na al marge de
la seua condició, situació o experiència.

D’uns anys cap aquí investiguen noves formes de sonar en relació amb el fet escènic, híbrid i col·laboratiu. Els interessa explorar el so i la veu amb relació al cos, la presència, l’espai, el temps o la identitat. Treballen en la creació de nous públics i porten a terme la peça escènica “A cau d’orella”, una experiència sonora dirigida a la primera infància i les seues famílies..

El projecte que proposen per a dur a terme durant la tardor de 2021, activarà la biblioteca de La Figuera mitjançant l’exploració i creació sonora. Cada divendres conviurem amb un dels llibres de la biblioteca. El tocarem, l’olorarem, ens el mirarem per davant, per darrere, per dalt, per baix i també destaparem el seu interior. Ens preguntarem com podria sonar la història, com parlarien els seus personatges, quina música acompanyaria tals aventures o fins i tot quin soroll pot fer l’amor, la frustració o la valentia per exemple.

Basant aquest projecte en anteriors experiències de Cuneta com Músiques Brutes o Embruta’t l’orella! (realitzades a l’IVAM), es crearan de manera col·lectiva una sèrie de peces sonores inspirades en els llibres de la biblioteca de la Figuera que gravarem i publicarem a la nostra plataforma en línia.

+ informació:
A cau d’orella: https://www.youtube.com/watch?v=yHAHuqoz_₀
Musiques brutes: https://youtu.be/9QFZLccW0_w
Embruta’t l’orella: Https://www.youtube.com/watch?v=WOS8QF7bT1A
Bandcamp: https://cunetacuneta.bandcamp.com


Que siga el que el iogurt vulga
amb Rosanayaris

Octubre, novembre i desembre de 2021
Les trobades amb Rosanayiaris tindran lloc alguns dimarts de 17.30 a 19 h (veure programació)

Rosanayaris (Rosana Sánchez Rufete i Aris Spentsas) és un col·lectiu artístic singular. Actualment viuen en Alfafara, un petit poble situat al parc natural de la Serra de Mariola a l’interior d’Alacant, encara que també passen llargues temporades a Grècia y allà on els porta el vent.

La seua pràctica artística s’emmarca en disciplines tan diverses com les arts escèniques, la instal·lació, les publicacions o els processos relacionals i pedagògics. Elles diuen que els seus treballs són conseqüència d’una acumulació de diversos estímuls, un rebuig a la híper-professionalització i un acte de dissonància. 

Els interessen els projectes orientats a processos que tendixen a col·lectivitzar el resultat de la feina desafiant les estructures institucionals i confrontant concepcions del que és art i el que no.

El projecte que proposen per a dur a terme a La Figuera durant la tardor de 2021, es basa en una línia de treball que estan desenvolupant fa uns anys que denominen Yogurt Matters. Consistix en una pràctica que aparentment pot semblar lluny del fet artístic (fer iogurt) però que Rosanayaris enfoquen des de múltiples perspectives estètiques, socials i polítiques.

Els bacteris que s’utilitzen per a la fermentació de la lactosa, conegudes com a cultius de iogurt, produïxen àcid làctic que actua sobre la proteïna de la llet per donar-li al iogurt la seua textura i el seu característic sabor agre. La denominació d’origen per a alguns té a veure amb una recepta o els seus nutrients i per a altres amb el lloc on es fa el iogurt. Aquesta disputa se sosté només per poder agenciar els guanys econòmics que genera la marca de iogurt grec.

Però fer iogurt no implica una infraestructura complicada i es pot fer fàcilment amb el que normalment es troba disponible en qualsevol llar. El més important és poder crear una comunitat responsable per a la seua cura i accedir a ramaders locals per aconseguir llet.

Des del 2015 han desenvolupat aquest treball en entorns i ciutats diferents i com a conseqüència han hagut d’anar negociant les seues idees dins de contextos molt diversos.

Les seues condicions de vida els han empès a aprofitar les experiències directes, les intuïcions i fets accidentals, elements que els impulsen a treballar amb l’error i el fracàs. En incorporar el no saber com un espai compartit, els seus projectes poden ser més col·laboratius i estar oberts a l’inesperat, l’inadequat i l’incòmode. Això els apropa a les persones sense importar la seua edat, coneixements, ètnia, etc. Així va néixer Yogurt Matters, com un procés no-artístic capaç de compartir i construir un esforç col·lectiu a escala real.

En 2020 introduïren aquest concepte en una exposició en la qual un petit nombre de participants tenia cura d’un espai, durant dos mesos, reproduint un cultiu de iogurt. L’any següent varen practicar l’elaboració de iogurt com una eina per treballar amb xicalla en escoles de primària d’educació pública en pràctiques col·lectives i mètodes d’organització grupal.

+ informació:
rosanayaris.com/yogurtmatters
capellasantroc.cat/?p=2424