Artistes a La Figuera

Cada trimestre convidem a dos artistes (o col·lectius) que desenvoluparan un projecte artístic a La Figuera. Aquests projectes es realitzen en col·laboració amb la xicalla (de totes les edats) amb qui es troben cada dues o tres setmanes.

L’objectiu d’aquest ambient és generar un espai de confluència entre les pràctiques artístiques contemporànies i els mons de la xicalla, propiciant un encontre d’experiències memorables, d’aprenentatges compartits i la producció de relats i artefactes insospitats.


PROJECTE ACTUAL (HIVERN DE 2022)

1526 anys
amb Fermín Jiménez Landa

Gener, febrer, març i abril de 2022
Les trobades amb Fermín tindran lloc alguns dimarts de 17.30 a 19 h (veure programació)

Podríem dir que Fermín és un artista conceptual, és a dir que els seus projectes estan basats en idees que més tard prenen forma en dibuixos, fotografies, vídeos, instal·lacions o, senzillament, accions efímeres. Però el que realment és interessant del seu treball és la manera amb què proposa apropar-se a qualsevol realitat, per quotidiana o fantàstica que siga. És un juganer, una mica bromista, que tant envaïx una petita illa inexistent com fa pa a les butxaques dels pantalons mentre camina. Però no us deixeu enganyar, darrere d’aquest esperit burleta hi ha sempre un treball molt seriós i rigorós que ens ajuda a veure les coses des d’un costat que potser mai hauríem imaginat.

El projecte que ens proposa és una invitació a treballar en allò que ens dividix (o és el que ens unix?) i que consistix en pures dades matemàtiques, material de mesura, com l’edat, l’alçada, el pes o la distància.
Cada una de les persones que formem part de La Figuera tenim, o som, un cos. Un cos aïllat? Si ho pensem bé això no està tan clar, el nostre cos (amb ulls, nas, boca, braços, peus… que sol portar a més camisa, pantalons, mitjons i sabates, etc.) és també un lloc o d’entrada i sortida permanent de bacteris i virus, virus!, i altres partícules, olors i hormones.
La idea és ordenar-nos des de diverses formes, de manera que es generen situacions poètiques, juganeres, una mica humorístiques, una mica escultòriques i molt performatives, que ens facen pensar en la idea de pertinença, vincle i col·lectivitat tot i que estem partint de dades mesurables. Aquestes situacions deixaran empremtes una mica instal·latives, fotografies que imprimirem i penjarem a l’espai i algun vídeo.

+ informació sobre Fermín:
ferminjimenezlanda.blogspot.com


PROJECTE ACTUAL (HIVERN DE 2022)

La fotografia compartida
amb Javier Cruzado

Gener, febrer, març i abril de 2022
Les trobades amb Javier tindran lloc alguns divendres de 17.30 a 19 h (veure programació)

Javier és un jove artista visual que acostuma a treballar amb imatges que dibuixa, pinta, fotografia…, o tot alhora. Des de fa uns anys la seua obra té com a punt de partida fotografies antigues i d’arxiu amb les quals treballa la idea de memòria i la seua relació amb el present. El seu projecte Àlbum Familiar gira entorn de una memòria col·lectiva que mescla ficció i realitat mitjançant grabats. En el seu projecte més recent El mar que nos han robado treballa al voltant de la perduda social i cultural que suposa el col·lapse ecològic de l’ecosistema de la Mar Menor en la seua terra natal.

El projecte que ens proposa per a portar a terme durant l’hivern de 2022 és la creació d’un Àlbum fotogràfic col·lectiu per a construir una memòria compartida en la qual s’entremescle el real amb l’inventat. A partir de les nostres pròpies fotografies familiars i mitjançant processos senzills d’intervenció sobre elles, construirem un arxiu fotogràfic inventat i col·lectiu.
Començarem buscant imatges que tenim en els nostres arxius personals (àlbums, caixes, telèfons mòbils, discs durs, etc.) i les transformarem mitjançant processos plàstics molt senzills com el dibuix i el collage per a construir una nova història, potser real o potser fictícia: La història de la nostra singular família.

+ informació sobre Javier:
javiercruzado.com


Octubre, novembre i desembre de 2021

Ensorollar el conte
amb Cuneta

Cuneta són Alba Múrcia i Vicent Pelechano, col·lectiu establert a València que es dedica a l’art sonor, la creació escènica i a l’educació i mediació cultural amb un marcat caràcter social i integrador.

Els interessa l’art brut, espontani, accessible i únic
capaç de néixer en qualsevol humà/na al marge de
la seua condició, situació o experiència.

D’uns anys cap aquí investiguen noves formes de sonar en relació amb el fet escènic, híbrid i col·laboratiu. Els interessa explorar el so i la veu amb relació al cos, la presència, l’espai, el temps o la identitat. Treballen en la creació de nous públics i porten a terme la peça escènica “A cau d’orella”, una experiència sonora dirigida a la primera infància i les seues famílies..

El projecte que proposen per a dur a terme durant la tardor de 2021, activarà la biblioteca de La Figuera mitjançant l’exploració i creació sonora. Cada divendres conviurem amb un dels llibres de la biblioteca. El tocarem, l’olorarem, ens el mirarem per davant, per darrere, per dalt, per baix i també destaparem el seu interior. Ens preguntarem com podria sonar la història, com parlarien els seus personatges, quina música acompanyaria tals aventures o fins i tot quin soroll pot fer l’amor, la frustració o la valentia per exemple.

Basant aquest projecte en anteriors experiències de Cuneta com Músiques Brutes o Embruta’t l’orella! (realitzades a l’IVAM), es crearan de manera col·lectiva una sèrie de peces sonores inspirades en els llibres de la biblioteca de la Figuera que gravarem i publicarem a la nostra plataforma en línia.

La biblioteca ensorollada, la podeu escoltar ací:
cunetacuneta.bandcamp.com/album/ensorollar-el-conte-un-projecte-sonor-de-cuneta-i-la-figuera

+ informació:
A cau d’orella: https://www.youtube.com/watch?v=yHAHuqoz_₀
Musiques brutes: https://youtu.be/9QFZLccW0_w
Embruta’t l’orella: Https://www.youtube.com/watch?v=WOS8QF7bT1A
Bandcamp: https://cunetacuneta.bandcamp.com


Octubre, novembre i desembre de 2021

Que siga el que el iogurt vulga
amb Rosanayaris

Rosanayaris (Rosana Sánchez Rufete i Aris Spentsas) és un col·lectiu artístic singular. Actualment viuen en Alfafara, un petit poble situat al parc natural de la Serra de Mariola a l’interior d’Alacant, encara que també passen llargues temporades a Grècia y allà on els porta el vent.

La seua pràctica artística s’emmarca en disciplines tan diverses com les arts escèniques, la instal·lació, les publicacions o els processos relacionals i pedagògics. Elles diuen que els seus treballs són conseqüència d’una acumulació de diversos estímuls, un rebuig a la híper-professionalització i un acte de dissonància. 

Els interessen els projectes orientats a processos que tendixen a col·lectivitzar el resultat de la feina desafiant les estructures institucionals i confrontant concepcions del que és art i el que no.

El projecte que proposen per a dur a terme a La Figuera durant la tardor de 2021, es basa en una línia de treball que estan desenvolupant fa uns anys que denominen Yogurt Matters. Consistix en una pràctica que aparentment pot semblar lluny del fet artístic (fer iogurt) però que Rosanayaris enfoquen des de múltiples perspectives estètiques, socials i polítiques.

Els bacteris que s’utilitzen per a la fermentació de la lactosa, conegudes com a cultius de iogurt, produïxen àcid làctic que actua sobre la proteïna de la llet per donar-li al iogurt la seua textura i el seu característic sabor agre. La denominació d’origen per a alguns té a veure amb una recepta o els seus nutrients i per a altres amb el lloc on es fa el iogurt. Aquesta disputa se sosté només per poder agenciar els guanys econòmics que genera la marca de iogurt grec.

Però fer iogurt no implica una infraestructura complicada i es pot fer fàcilment amb el que normalment es troba disponible en qualsevol llar. El més important és poder crear una comunitat responsable per a la seua cura i accedir a ramaders locals per aconseguir llet.

Des del 2015 han desenvolupat aquest treball en entorns i ciutats diferents i com a conseqüència han hagut d’anar negociant les seues idees dins de contextos molt diversos.

Les seues condicions de vida els han empès a aprofitar les experiències directes, les intuïcions i fets accidentals, elements que els impulsen a treballar amb l’error i el fracàs. En incorporar el no saber com un espai compartit, els seus projectes poden ser més col·laboratius i estar oberts a l’inesperat, l’inadequat i l’incòmode. Això els apropa a les persones sense importar la seua edat, coneixements, ètnia, etc. Així va néixer Yogurt Matters, com un procés no-artístic capaç de compartir i construir un esforç col·lectiu a escala real.

En 2020 introduïren aquest concepte en una exposició en la qual un petit nombre de participants tenia cura d’un espai, durant dos mesos, reproduint un cultiu de iogurt. L’any següent varen practicar l’elaboració de iogurt com una eina per treballar amb xicalla en escoles de primària d’educació pública en pràctiques col·lectives i mètodes d’organització grupal.

+ informació:
rosanayaris.com/yogurtmatters
capellasantroc.cat/?p=2424